dijous, 21 de setembre del 2017

Els de la CUP tenen raó

A aquestes altures del procés sobiraniste, cal dir-ho: els de la CUP tenen raó.

Potser l'estratègia d'en Mas, al principi (2012-2013) era bona. Potser l'estratègia actual d'en Junqueras i d'en Puigdemont (2016-2017, pactada amb la CUP, tot s'ha de dir) ha estat bona... fins ara. Però els fets han demostrat que, aquests dies de setembre previs al referèndum, l'actitud de la CUP és millor per a afrontar els reptes del referèndum de l'1 d'octubre.

Fixeu-vos: el 2014 en Mas va fer un consulta sobre la independència, després convertida en procés participatiu (el 9-N). Aquesta fórmula era per a evitar els embats de l'Estat espanyol. La idea era fer una votació sense repercussió posterior. Gent d'ERC, la CUP i fins i tot en Jordi Graupera van qüestionar-ho: creien que calia agafar el toro per les banyes, és a dir, fer un referèndum, cosa que equivalia a plantar cara al Govern espanyol.

L'estratègia d'en Mas no va servir de gaire, perquè tres anys després la fúria de l'Estat espanyol (demofòbic, antillibertats, tot el que vulgueu) s'ha desfermat igualment. En Mas està inhabilitat i volen prendre-li el patrimoni, i altres alts càrrecs d'ERC han estat detinguts (sense fonament, val a dir). Tant per tant, més valia haver-ho fet a la primera.

(En tot cas, el 9-N va servir com a assaig per al referèndum de l'1 d'octubre. Ara sabem millor què hem de fer el dia del referèndum.)

Alguns fets d'ara venen a demostrar la validesa dels plantejaments de la CUP. N'ofereixo dos i un colofó comparatiu.

Primer, l'encartellada pro referèndum que va fer-se a Tarragona, concretament en un edifici de l'Estat espanyol situat a la Rambla Nova. Va presentar-s'hi la Policia Nacional espanyola. Entre els encartelladors hi havia gent de la CUP (per exemple, en Jordi Martí, regidor a l'Ajuntament tarragoní). Què van fer els encartelladors? Arronsar-se? Doncs no: van travessar --pacíficament-- la línia policial i van enganxar cartells. I què van fer els policies nacionals? Que potser van arremetre contra els encartelladors? No: van deixar fer i al final es van retirar. És a dir, molta presència, molta xuleria, però davant la massa no van fer re.

Segon fet: el 20 de setembre, mentre la Guàrdia Civil entrava en edificis governamentals i cases privades, la Policia Nacional espanyola va intentar entrar a la seu de la CUP a Barcelona, per tal de requisar material del referèndum. Atenció: no van enviar-hi unitats normals, sinó antidisturbis. És evident que volien crear aldarulls, que la gent de la CUP s'hi girés en contra amb violència, i així tindrien l'excusa perfecta perquè el Govern espanyol anunciés que a Catalunya hi ha violència i per això hi envia forces de seguretat. (Ja fa dies que des del PP i lacais repeteixen com a lloros que "els radicals de la CUP" hi són.)

La CUP va actuar amb el cap fred. Primer van demanar resistència pacífica, i així ho va fer la gent del carrer. Però també van demanar l'ordre judicial. I els policies van dir que no en tenien. És a dir, se saltaven ells mateixos la llei. I això és la prova que volien provocar aldarulls i tindre la imatge mediàtica per a justificar posteriorment des d'Espanya la repressió.

Quan es va fer fosc, l'ordre judicial no havia arribat i els policies espanyol se'n van tornar, sense haver pogut entrar a la seu de la CUP.

La resistència pacífica dels cupaires va ser demolidora per als seus plans.

Noteu aquesta efectivitat de les accions cupaires (o del seu entorn) amb les paraules d'en Junqueras quan havia d'avaluar l'estat del referèndum després que la Guàrdia Civil hagués decomissat notificacions per a les meses i butlletes de votació. Va dir que és evident que el referèndum quedava "alterat". La seva obligació és --per a mi-- òbvia: hauria hagut de preveure que els decomissos podien produir-se, i tindre capacitat de creació de noves cartes i butlletes en un temps breu, i reactivar-ho tot. No val a plànyer-se: calia ser més previsor. I en això la CUP guanya per golejada en Junqueras.

Lliçó: de cara al referèndum,  ens tenim de plantar tots davant els col·legis electorals i votar. I si hi ha policies nacionals o guàrdies civils (o fins i tot mossos), continuar als col·legis electorals i, via mòbil, fer-hi vindre més gent. Quan hi ha una massa de gent, uns pocs agents espanyols es queden quiets. Ho hem vist a l'encartellada de Tarragona i ho hem vist davant la seu de la CUP.

Dit altrament: els policies espanyols gallegen molt intentant requisar cartells i escombres, però a l'hora de la veritat, davant la massa, no fan re. Els guàrdies civils que van entrar en una nau d'un polígon de Terrassa i a la seu d'Economia de la Generalitat de poc no hi han de passar dos dies tancats, perquè la gent --pacíficament-- no els deixava sortir. I si van acabar sortint és perquè els mossos van actuar i perquè l'ANC arriba un moment que imposa un comportament obert i demana de deixar sortir els guàrdies civils. Però què hauria passat si els guàrdies civils s'haguessin hagut de passar dos dies tancats dins un edifici? Si fos per la CUP així hauria estat. No se'ls hauria fet cap mal, però l'estratègia repressora de l'Estat espanyol quedaria minvada, perquè s'hauria vist que les forces policials espanyoles no poden fer gaire res a Catalunya.

No estic d'acord amb aldarulls ni resistències agressives, quedi clar. Però la resistència pacífica cupaire, que tot i ser pacífica és molt ferma, és molt i molt efectiva.

Per tant, davant del referèndum, aprenguem les lliçons de la CUP. Ni un pas enrere; amb pacifisme però amb determinació; per tal de defensar les urnes davant els testosterònics uniformats.


dissabte, 9 de setembre del 2017

A l'Estat Espanyol han perdut el sentit de la realitat

En un blog com aquest, el lector deu esperar que, arran de l'aprovació de la llei del referèndum de l'1 d'octubre i la llei de transitorietat jurídica, s'hi publiquin escrits animant a participar en la votació i a determinar el futur de Catalunya, amb frases èpiques com "Ara és l'hora" o coses per l'estil.

Però seré més mundà. Avui descriuré un altre fet: que a l'Estat espanyol han perdut tot sentit de la realitat.

Fixeu-vos: 

1) La Fiscalia General de l'Estat presenta querella contra el president de la Generalitat i tot el seu govern i contra la majoria de la Mesa del Parlament...

...però l'acusació no és per corrupció, ni per fer guerra bruta contra rivals polítics. És per portar a terme un referèndum. En un país democràtic normal, si hi ha molts corruptes dins un partit (com és el cas del PP) o si hi ha guerra bruta contra rivals polítics utilitzant els ressorts de l'Estat (com ha fet el govern del PP), hi hauria dimissions i la Fiscalia actuaria contra aqueixos polítics. Però no: avui la cúpula de la Fiscalia ha entorpit les investigacions per corrupció que afecten el PP i no mou un dit davant l'escàndol de la guerra bruta. Però contra els qui donen la veu al poble, sí.

2) La Guàrdia Civil s'ha passejat amb armes llargues pels carrers de Berga i altres llocs...

...quan la funció d'un cos de seguretat és protegir els ciutadans, no pas intimidar-los ni amenaçar-los. Això ho fan les forces de seguretat d'una dictadura, però no les d'una democràcia europea. És evident que els comandaments de la Guàrdia Civil i els seus superiors polítics han perdut el sentit de la realitat. Passejar-se amb armes llargues pels carrers converteix Espanya en una Turquia bis.

3) Hi ha els escorcolls de la Guàrdia Civil en mitjans de comunicació (com El Vallenc). Busquen a veure si van imprimir coses pel referèndum...

...quan imprimir coses no és pas cap delicte. Els responsables polítics, fiscals o judicials que han ordenat aquest escorcoll han perdut tot el sentit de la realitat: buscar sospitosos i culpables d'un no-delicte.

4) Alts funcionaris judicials i polítics espanyols han amenaçat alcaldes i funcionaris locals per si col·laboraven en el referèndum...

... i el resultat ha estat que, en 48 hores, el 70% dels municipis han dit que col·laborarien amb el referèndum. Per tant: si l'Estat espanyol vol perseguir judicialment aquesta gent, haurà d'empresonar el 70% (pel cap baix) dels batlles catalans.

5) La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ha arribat a dir que els voluntaris del referèndum també seran perseguits penalment...

...com si es pogués perseguir penalment 30.000 persones. No hi ha prou infraestructura judicial per a jutjar 30.000 persones (si ho fessin es col·lapsarien durant anys tots els jutjats d'Espanya) ni hi ha prou espai en les presons d'Espanya per a empresonar 30.000 persones.

La conclusió és òbvia: a l'Estat espanyol han perdut el sentit de la realitat. No es pot perseguir judicialment el 70% dels batlles ni 30.000 persones. No es pot atacar un govern (el de la Generalitat) i pensar que no passarà res. No es pot intentar encausar algú per un no-delicte.

Aquesta manera d'actuar tan irracional de l'Estat espanyol, que podem qualificar de "a la desesperada", només pot explicar-se perquè se senten perdedors. De cop i volta han vist que han perdut la partida, que el poble de Catalunya votarà, i per això responen d'aquesta manera tan irracional.

Potser va sent hora que algú els aconselli quin és el millor camí que podrien seguir. Per exemple, proposar un referèndum d'independència de Catalunya per al 2018, pactat entre les dues parts. Que no ho faran? Doncs continuaran pel pitjor camí (per a ells): el de no tocar de peus a terra.